EN PITT

 

Vas aparèixer quan eres molt petit, desgarbat i fent saltirons, al solar de la fusteria on alimentava una colònia de gats, amb la complicitat dels propietaris. Et vam posar de nom “Petit”, però amb el temps vas anar creixent, et vas convertir en un gatàs majestuós que robava els cors de totes les gates del solar. Per guapo et vam acabar dient Pitt (de Brad Pitt). Gràcies al mètode CER (Captura-Esterilització-Retorn) la colònia va anar minvant fins que només vau quedar tu i la Nanny com a fixes... altres només venien a menjar. Va arribar el dia que va caldre treure-us d’allà perquè construïen al solar. Tots dos éreu gats ferals, així que us vaig haver de capturar amb gàbia trampa i us vaig dur cap a Roses, a una casa amb jardí i un antic paller per aixoplugar-vos, que per vosaltres va ser un paradís.

Aquí has passat els teus darrers anys i has envellit al costat de la meva mare, que ara té 86 anys. Tot plegat, gairebé 18 anys de vida compartida en diferents etapes que t’han fet passar de gat feral a gat domèstic. T’has quedat tancat diverses vegades a l’armari sense dir ni piu, a l’escala sense escapar-te, has dormit sota el seu llit sense que ella ho sabés.... poc a poc et vas anar colant a la seva vida quotidiana fins que vas passar a formar part del decorat.

Et trobarem a faltar, Pitt preciós, també la meva mare, al principi reticent i que ara ja es desvivia per tu. A Roses queda la Nanny, i una part de tu en cadascun dels racons que t'havies fet teus, on ara descansa el teu esperit fel·lí. 

Te n’has anat el 23 de desembre de 2020, ronronejant fins al final, mentre t’acaronava, amb l’escalf del sol hivernal i la remor del mar de fons. Aquell dia, a la posta de sol, es va poder veure sobre la badia de Roses una preciosa picada d’ullet irisada de verd. I, de nit, es va divisar al cel una estrella molt especial: l’estrella de Nadal. Jo sé que eres tu, Pitt, que em somreies des de l’infinit.

El teu record perdurarà per sempre més en tothom que et va estimar. Descansa En Pau, Petit.